31—01—2025

Un nou testimoni del bombardeig a Sant Hilari del 31 de gener del 1939

Els fills de l’Isidre Fauria Collbatallé ens fan arribar com el seu pare els va transmetre aquesta vivència

Un nou testimoni del bombardeig a Sant Hilari del 31 de gener del 1939

Ara fa un any, coincidint amb els 85 anys del bombardeig que patia Sant Hilari el darrer dia de gener de 1939, des de les Regidories de Cultura, història i Patrimoni i de Comunicació, vam recollir el testimoni i el record que en guardaven diferents hilariencs i hilarienques. Al canal de Youtube de l’Ajuntament de Sant Hilari es poden veure els vídeos.

 

Aquest any, són tres germans, l’Eliane, en Didier i la Ghislaine, que des de Pau (França) ens han volgut parlar del bombardeig de Sant Hilari, ja que són nets d’un matrimoni hilarienc que després de la guerra va marxar a l’exili. Abans, però, el seu fill Isidre (el pare d’Eliane, Didier i Ghislaine) va viure, i sortosament sobreviure, aquest fatídic episodi de la nostra història.

 

En Ramon Fauria Casals, fill dels propietaris de l’Hotel Fauria “Ca la mestra”, i la Carme Collbatallé Moner van néixer a Sant Hilari. Just després de la venda de l’hotel, el 1927 van marxar a Barcelona. Allà va néixer el seu fill Isidre quatre anys més tard.

 

Quan va esclatar la guerra civil, en Ramon va formar part de les files de l’exèrcit republicà i, al veure que Barcelona era un lloc perillós, va procurar que la seva dona i fills tornessin a Sant Hilari lluny dels bombardejos de la capital.

 

Va ser durant aquest període que l’Isidre va viure un temps amb els seus avis de Sant Hilari. El seu avi Josep regentava la carnisseria que encara avui pertany a la família i que coneixem com Can Cisquet.

 

Amb la derrota dels republicans, el seu pare es va exiliar sol a França. L’Isidre a Sant Hilari i amb només vuit anys va viure un episodi que mai va oblidar. Així ho va transmetre als seus fills i així ens ho comparteixen.

 

Testimoni de l’Isidre Fauria Collbatallé (1931-2016)

 

Sant Hilari Sacalm, 31 de gener de 1939

 

“Un matí, estàvem amb uns amics divertint-nos pels carrers de Sant Hilari, just al costat d’un hotel que s’utilitzava com a menjador per a les tropes. Un soldat em va preguntar si hi havia algun lloc per reparar una ràdio i, com que amb les meves indicacions no va ser suficient, vaig acompanyar-lo per ensenyar-li el camí.

 

Just després de sortir de la cruïlla, es va sentir el so d’un avió i el soldat, per protegir-me, em va empènyer contra les parets de les cases i immediatament vam sentir el so de les bombes. La majoria de les bombes van caure al voltant de l’hotel on estàvem jugant. Dos dels meus companys van morir.

 

Acabat el bombardeig, vaig marxar cap a casa veient l’horror dels cadàvers per tot arreu, més els ferits que cridaven. Em vaig girar per donar la volta a la fossa comuna i les flames, perquè tot estava cremant.

 

La meva àvia em buscava i va veure un cos amb jersei vermell, destrossat, i va pensar que era jo i que havia mort. Pànic total. Quan em va veure venir es va aferrar a mi cridant com una boja.

 

Quan vaig tornar a casa, el meu avi es va fer càrrec de la situació i va decidir que havíem de marxar del poble. Vam anar a peu pel camp a una casa de pagès d’uns amics, per passar uns dies.

 

Pel camí, ens vam trobar amb un conegut franquista del poble, i la meva àvia no es va poder contenir. El va agafar per les espatlles i li va preguntar si no s’avergonyia d’haver bombardejat el poble, mentre els soldats republicans l’apuntaven amb les seves armes. Tot i això, va ser la meva mare qui va intervenir perquè no el matessin.

 

A les nits dormíem tots junts al paller, sempre amb por. Per això, els homes es quedaven amagats al bosc i els nens els portàvem menjar.

 

Un dia, quan ja tornàvem a la granja, vam veure que totes les dones estaven alineades contra la paret a punta de pistola. Els soldats buscaven els homes a la casa. Veient això, quan les coses va estar més tranquil·les vam decidir retornar al poble.

 

Uns anys més tard, amb la mare, vam creuar “la ratlla” per reunir-nos a França amb el pare i fugir de la repressió franquista”.

Notícies