L’autor hilarienc publica la primera gran novel·la de Sant Hilari
Aquest dimecres Toni Clos ha presentat “Crim 1921” a la Sala Noble en un acte on l’autor ha volgut donar la paraula a familiars de protagonistes del llibre i hilariencs que han explicat anècdotes i records de com era el poble en els temps que transcorre la novel·la.
Tal com descriu Edicions Forment a la contraportada, es tracta de “la primera gran novel·la de Sant Hilari”. Des d’aquest mes d’abril el poble suma un tresor literari que és història del poble i també de Catalunya. Joan Solà, besoncle de Toni Clos, viu set vides que descobrireu llegint una novel·la entretinguda i molt ben documentada.
Xavi Alcàcer, fill d’Alfred Alcàcer (un dels personatges del llibre), ha destacat “la tasca de reconstrucció d’un temps i d’un espai, que és Sant Hilari” i la manera com Clos il·lustra la societat hilarienca. N’ha ressaltat el contrast entre tres mons: la gent del poble, la gent del camp i els estiuejants.
Clos ha volgut que Jordi Moragas l’acompanyés a la taula perquè un dels llibres que l’ha inspirat és “La ploma de l’oncle Lari: La vida de l’Hilari Rotllant, una sentència a mort”. Moragas ha recordat que va escriure aquest homenatge al seu oncle, basat en la transcripció de cartes familiars, per contribuir a “desvetllar històries silenciades i que aflori la veritat per conèixer millor el nostre passat”.
“Crim 1921” conté una literatura de gran bellesa, tot i la foscor del crim d’amor i d’altres atrocitats que es relaten en la novel·la. Així comença el capítol 1, “En Romeu i la Julieta de Sant Hilari”:
“Quin rebombori! Ha passat una desgràcia. El dia, a Sant Hilari, comença amb trons i una pluja matinal. A les aspres Guilleries, les muntanyes són a quatre dits del cel. Les flors s’escampen arreu i dels boscos i prats n’han fet casa seva; creixen salvatges enmig d’heures que s’enfilen on poden, de romegueres, de ginestes i de falgueres, i de líquens i molses que cobreixen les alzines i castanyers. De pins pinyoners i freixes. De rouredes i fagedes. En Joan sent tronar tan fort, que no pot dormir i s’ha hagut de llevar, amb el fred ficat a dins el cos.”
Aquí podeu escoltar l’entrevista a Ràdio Sant Hilari:
