Una Sala Noble plena de gom a gom acull l’acte de reparació jurídica de víctimes del franquisme
L’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm ha organitzat l’acte d’aquest divendres per retre homenatge a les víctimes que van patir un judici militar franquista.
El regidor d’Història, Recerca i Patrimoni, Eduard Carrillo, va destacar el paper de l’arxiu: “tot el que s’hi diposita, documents, cartes, fotografies, seran instruments que les noves generacions podran fer servir per llegir el passat”.
L’alcalde Joan Ramon Veciana va expressar que aquest és un acte “important i necessari” i va voler recalcar que els que ahir s’homenatjaven no eren totes les víctimes del franquisme. De represaliats n’hi va haver molts més.
Alguns familiars dels homenatjats van llegir algun fragment de carta o van compartir els seus records i reflexions sobre la guerra civil. L’acte va acabar amb la projecció d’un vídeo amb el nom de cadascun dels 67 hilariencs jutjats.
La Rosa Andreu, responsable de l’arxiu, va explicar el context històric d’aquests judicis que el 2017 una llei de la Generalitat de Catalunya va declarar nuls.
El 5 de febrer del 1939 les tropes franquistes arriben a Sant Hilari
El 5 de febrer de 1939 les tropes franquistes entren al municipi. L’avantguarda de l’exèrcit “nacional”, estacionat a la Bòbila i al capdamunt del carrer del Petrinxo, va entrar de matinada. Aquell mateix dia es va celebrar una missa a la Plaça Gravalosa, on van obligar tothom a anar-hi i saludar amb el braç enlaire.
Alguns defensors de la república van marxar i d’altres, confiant amb les paraules del General Franco, que deia que qui no tingués les mans brutes de sang no li passaria res, es van quedar. Molts ho van pagar amb llargues penes de presó i d’altres amb la mort.
Franco va fer servir la justícia i els tribunals per castigar els vençuts i la primera eina jurídica i repressiva és el ban de declaració de l’estat de guerra publicat 30 de juliol del 1936.
En el ban es detallava quins delictes quedarien sotmesos a la justícia militar: delictes d’agressió a forces armades, rebel·lió, injuria, amenaça al personal militar, propaganda subversiva, vaga, reunions, resistència i desobediència a l’autoritat, o els comesos per mitjà de la impremta, entre d’altres.
El 5 de juliol de 1938 Franco restablia la pena de mort tot argumentant que la seva abolició, produïda durant la Segona República, no era compatible amb el bon funcionament d’un estat.
Del 1939 al 1945 es comptabilitzen 75170 judicis sumaríssims a Catalunya
La maquinària es podia posar en marxa a partir d’una denúncia o per actuacions d’ofici que efectuaven les forces policials.
El jutge instructor es feia càrrec de les diligències mentre el detingut prestava declaració a les dependències policials. A partir d’aquí, s’acordava l’obertura de la causa i s’assignava un número al sumaríssim.
Es demanava ratificacions de la denúncia als qui l’havien denunciat, es buscaven testimonis que poguessin aportar més informació i es sol·licitaven informes del processat a la Falange local, a l’ajuntament, a la Guàrdia Civil o a la Comissaria de Policia.
Amb tota aquesta informació, el jutge redactava l’acte de processament, on hi havia una descripció dels fets, la qualificació dels delictes i les penes que s’havien d’aplicar d’acord amb el Codi de Justícia Militar. Fet això, remetia la causa a l’Auditoria de Guerra per tal de comprovar si es podia elevar a judici.
Per celebrar el consell de Guerra, es nomenava un tribunal format per cinc militars. Un advocat d’ofici, també militar, es feia càrrec de la defensa i no tenia accés al sumari fins un dia o dos abans del judici. Un cop es feia el pronunciament de la sentència es donava per acabat el consell de guerra i no es podia recórrer.
A Sant Hilari hi va haver una setantena de judicis sumaríssims amb 18 sentències de mort (16 executades). El 2017 la Generalitat anul·la aquests judicis amb la llei 11/2017, del 4 de juliol aprovada pel Parlament de Catalunya.
