Una quarentena d’entitats participen en l’ofrena floral amb la figura del general Moragues sempre present
Els actes de la Diada Nacional de Catalunya van començar a Cardona on, per tercer any consecutiu, l’alcalde Joan Ramon Veciana va recollir la Flama de la resistència que l’endemà encendria el peveter de Sant Hilari.
Josep Moragues, defensor del Castell de Cardona
Com cada any la Vila Ducal homenatja els herois que fa 300 anys van defensar el Castell de Cardona i el general Josep Moragues era un d’ells. El 1714 Moragues es va acollir a les condicions de capitulació del Castell de Cardona que garantien la vida i els béns dels combatents austriacistes, però igualment va ser citat al despatx del general De Tilly, màxim responsable de l’aparell repressor borbònic a Catalunya, se li va requisar la documentació i va quedar sota vigilància.
L’heroi hilarienc ja veia venir que no es complirien els pactes de capitulació, tal com demostra la seva posterior condemna a mort (27-03-1715), i va intentar embarcar-se rumb a Mallorca. Però la nit del 22 de març, mentre esperava a Montjuïc acompanyat dels capitans Jaume Roca i Pau Macip, va ser capturat, jutjat i torturat fins a la mort.
Trenta-nou entitats participen en l’ofrena floral
L’11 de setembre vam poder tornar a celebrar la Diada Nacional de Catalunya amb l’ofrena floral a la plaça Moragues. Agraïm la presència de les 39 entitats i associacions locals que hi van participar i que donen vida al poble.
Tal com va expressar l’alcalde, l’acte va servir per recordar la figura del general Moragues, heroi màrtir de la guerra de Successió, i de “tots els que fa 307 anys no van renunciar mai a la lluita per la llibertat del seu poble”.
“Vestida amb un altre vestit, però la repressió hi és igual.” Amb aquesta idea l’alcalde va fer referència a les persones que han estat empresonades i jutjades i a la por que genera l’estat espanyol per aturar la lluita. La reflexió que en va fer, quatre anys després de l’1 d’octubre, és que “la lluita conjunta és el que ens va portar a celebrar el referèndum d’autodeterminació”. I d’aquí, el reclam final: “Fermesa, unitat, valentia, mirada llarga, perseverança i així ho aconseguirem. Visca Catalunya lliure!”
