Una publicació a la Revista de Girona ens recorda l’anècdota d’una fotografia amb història
La Revista de Girona ha publicat l’article “Les imatges que van ridiculitzar un servei públic franquista”, escrit per l’historiador Josep Clara amb fotografies de Salvador Bosch que es troben a l’Arxiu Històric de Girona.
Aquest capítol el va viure Sant Hilari l’any 1961. Un rètol feia referència al mal estat de la via pública amb el següent text de protesta: “Aquí 3.000 hilarienses muertos de pena por el estado de esta carretera”.
L’historiador local Àngel Serradesanferm ho explicava així al Programa de Festa Major del 2011:
Una fotografia reivindicativa i amb història (1961)
L’any 1961, en començar la temporada d’estiu, i durant les primeres setmanes, el “Ministerio de Obras Públicas y la Dirección General de Carreteras” van fer una campanya per conscienciar els conductors de la importància de conduir correctament. Convenia anar amb prudència per les zones considerades com a “punts negres” de les principals carreteres de l’Estat.
A les més importants vies es col.locaren rètols que indicaven els indrets on hi havia hagut un accident. Tenien una fletxa cap avall que indicava el lloc del sinistre i tenien un text que informava de la seva gravetat. L’escrit, per exemple, podia ser: ”Aquí ha habido dos muertos por un accidente de
tràfico”. És evident, que la finalitat era alertar els conductors de la necessitat de ser prudents a l’hora de conduir.
En aquells anys, les carreteres que anaven a Sant Hilari tenien un estat infernal i deplorable. Eren moltes les reivindicacions que es feien, ja que en cap manera facilitaven el transport de la fusta ni de l’aigua com a mercaderia, ni l’arribada de les moltes famílies d’estiuejants. S’havien fet gestions a Madrid, però no hi havia resposta efectiva a la problemàtica.
El cas és que el 18 de juliol, dia del “Alzamiento Nacional” i festa a tot l’Estat, en un indret proper a la recta del pla de Can Aulet, i en direcció a Sant Hilari, es va veure plantat el cartell que surt a la fotografia. La fletxa indicava enlaire –com si fos carretera amunt, cap a Sant Hilari- amb aquesta inscripció: ”Aquí 3000 hilarienses muertos de pena por el estado de esta carretera”.
L’endemà al poble en parlava tothom. Hi hagué tal enrenou que el cap de la guàrdia civil, Vicente Garrote, va estar a punt d’enviar algú a la garjola… Fins i tot, en Vadó Bosch va aprofitar el tema per vendre més de dues mil postals amb el rètol. La gent feia cua per a comprar-les i no paraven de fer-ne. Davant les reticències de les autoritats, en Vadó els deia que “el negocio es el negocio…”.
El cert és que l’estat de les carreteres era lamentable i no hi havia manera d’atendre les demandes del poble. Amb data de 6 de juny es va rebre una carta de la Dirección General de Carreteras, dient que l’arranjament de les carreteres cap a Sant Hilari se subhastarien aviat… No hi havia manera que es fessin les millores.
La “Hispano Hilariense”, molt afectada en el transport de passatgers, va designar un advocat per fer gestions davant del Ministerio i demanà ajut a l’Ajuntament, per insistir que les carreteres s’arreglessin abans de l’estiu. Fins i tot, des de Madrid, algú arribà a dir que les obres ja s’havien fet.
Bé, el cas és que a mig juliol va sortir el cartell i abans d’acabar l’agost, les carreteres cap a Sant Hilari havien estat molt i ben arreglades…amb gran satisfacció de tothom.
En aquells moments, mai no es va saber qui ho havia fet. Foren moltes les investigacions per part de la “guardia civil” i diverses les persones consultades, però la cosa s’anà esvaint i el temps ho refredà. Sí que hi havia sospites, però mai es concretaren ni confirmaren.
Avui, cinquanta anys després, podem dir que fou l’actuació de diverses persones. Hem de posar en Vadó Bosch com a cap de grup, en Josep Mª Vila el pintà, treballadors de l’empresa Fiter (d’en Vadó) l’elaboraren i el col.locaren, en Leopoldo Planas hi posà el vehicle, en Biel, amb la moto, va fer les fotos de les postals…i ningú els va veure com ho feien. A tots els unia l’esperit d’aconseguir que es pogués arribar amb molta més comoditat a la que ja es deia “La joya de las Guillerías”… Era per a l’interès de tots Durant uns dies el poble no parlava de res més, però com que no interessava a les autoritats fer-ne ressò, enlloc es publicà.
