31—01—2022

Fa 83 anys del bombardeig a Sant Hilari

Les bombes que van caure al poble el 31 de gener del 1939 van matar dotze persones

Fa 83 anys del bombardeig a Sant Hilari

A les acaballes de la Guerra Civil Espanyola, uns avions alemanys van bombardejar Sant Hilari el 31 de gener del 1939, entre dos quarts de tres i les tres de la tarda.

 

Van llançar 60 bombes de 50 kg contra el poble i una part d’aquestes bombes va caure sobre Can Puntí, on ara hi ha Can Barnet, provocant dotze morts i nombroses destrosses.

 

El motiu pel qual van posar el focus sobre Can Puntí, i també sobre la Font Picant, era perquè les tropes franquistes sabien que aquests edificis feien funció d’hospital militar.

 

Els dies previs

 

D’alguna manera, la Guerra Civil va servir com a banc de proves, ja que per primera vegada l’aviació legionària va tenir un paper decisiu bombardejant les zones de la rereguarda enemiga.

 

L’historiador local Àngel Serradesanferm explica així els dies previs:

 

“El dia 29, diumenge, uns avions alemanys, Heinkel 111, fan un vol de reconeixement. El dia 30 les condicions meteorològiques no són les més adequades. Finalment, el dia 31 de gener, cap a les tres de la tarda, una flota de 5 avions en formació, Junkers, fan acte de presència pel cantó del Montseny-Serrat, seguiran en direcció nord-oest, cap a Sant Miquel, i sembraran el pànic al seu pas.”

 

Uns mesos abans, el novembre del 1938, va ocórrer un fet decisiu i és que les tropes republicanes es van veure abatudes a la batalla de l’Ebre.

 

A partir d’aquesta desfeta, Catalunya va quedar molt mal parada per poder afrontar la previsible ofensiva franquista.

 

El 23 de desembre del 38 va començar l’atac feixista i en poc temps van aconseguir fer retirar l’exèrcit republicà Catalunya endins. A finals de gener de 1939 el front va arribar a la comarca de la Selva.

 

Part de la població que fugia de l’encalç franquista passava per Sant Hilari, inclòs el president de la Generalitat Lluís Companys que, fugint cap a Osor, també va estar-s’hi uns dies, del 26 al 29 de gener.

 

Al darrere dels civils hi anaven els soldats de l’exèrcit popular per a protegir-los i part de la tropa va allotjar-se a Sant Hilari, que des del 1937 s’anomenava Fonts de Sacalm.

 

Avions italians i alemanys, al servei de les tropes de Franco, havien bombardejat Barcelona del 16 al 18 de març del 1937 i durant les darreres setmanes del 1938. A partir d’aquí i fins a la derrota final a Catalunya ja no hi havia exèrcit republicà ni govern, així l’exèrcit franquista avançava sense fre.

 

Municipis gironins bombardejats

 

Els nacionals van ocupar la província de Girona en pocs dies. Entre el 31 de gener i el 10 de febrer van avançar de Blanes a Portbou mentre més de 400.000 refugiats de Catalunya i de la resta de la Península es dirigien cap a França.

 

Diverses poblacions properes van ser bombardejades aquells dies:

 

28 de gener: Girona i Cassà de la Selva

29 de gener: Girona i Sant Celoni

30 de gener: la Bisbal, la Garriga i Figueres

31 de gener: Maçanet, Sils i Sant Hilari

1 de febrer: Girona i Sant Feliu de Guíxols

 

L’arribada de les tropes a Sant Hilari

 

Pocs dies després del bombardeig, el 5 de febrer de 1939, les tropes franquistes van ocupar el poble, des d’on van continuar avançant cap a Osor.

 

Era un diumenge i la plaça de l’Església va passar a dir-se “plaza del 5 de Febrero”. Els franquistes van considerar que havia arribat el dia “de l’alliberament” i van decidir que fos una data destacada en el calendari festiu local.

Notícies