El 31 de gener del 1939 van morir dotze persones a causa d’un bombardeig
Cada 31 de gener es commemora la tràgica mort de dotze persones durant el bombardeig a Sant Hilari de l’any 1939. El llibre ‘Notes de la Guerra Civil a Sant Hilari Sacalm’, de Xavier Clos Jordana i Núria Pujol Bruguera, recull aquest capítol negre de la història del poble.
Cròniques de guerra
A finals de gener Sant Hilari estava pràcticament ocupat, amb centenars de civils refugiats a diferents hotels i amb una gran quantitat de soldats ubicats a l’Escola Pública i a altres edificis i cases particulars. El balneari era la Clínica Militar nº 10 amb joves soldats d’arreu d’Espanya que acabaven morint de tifus.
En el llibre, Clos reprodueix l’angoixa de la gent del poble donant veu a un testimoni: “A cada moment trucaven a la porta per demanar menjar, i fins i tot s’emportaven el que hi havia plantat als horts; la desesperació dels que marxaven era molt gran, i nosaltres només esperàvem que tot allò s’acabés d’una vegada…” (B.M.)
No feia gaire, el 26 de gener, el president de la Generalitat Lluís Companys, acompanyat d’una part del govern, va fer nit al castell de Saleta per després dirigir-se a la frontera i creuar-la el 5 de febrer.
La Guerra Civil com a banc de proves
Tal com recorda Àngel Serradesanferm al Programa de Festa Major del 2003, a la Guerra Civil espanyola va ser on per primera vegada l’aviació va tenir un paper decisiu bombardejant les zones de la rereguarda enemiga.
Avions italians i alemanys, al servei de les tropes de Franco, van bombardejar Barcelona del 16 al 18 de març del 1937 i durant les darreres setmanes del 38 i fins a la derrota final a Catalunya ja no hi havia exèrcit republicà ni govern, així que era impossible frenar l’exèrcit franquista.
Molts organismes internacionals van condemnar aquests atacs aeris que, a més, queien sobre municipis, com Sant Hilari, que no tenien cap objectiu militar.
Municipis gironins bombardejats
Els nacionals van ocupar la província de Girona en pocs dies. Entre el 31 de gener i el 10 de febrer van avançar de Blanes a Portbou mentre més de 400.000 refugiats de Catalunya i de la resta de la Península es dirigien cap a França.
Diversos pobles van ser bombardejats aquells dies: el 28 de gener, Girona i Cassà de la Selva; el 29, Girona i Sant Celoni; el 30, la Bisbal, la Garriga i Figueres; el 31: Maçanet, Sils i Sant Hilari; i l’1 de febrer, Girona i Sant Feliu de Guíxols.
Per què Sant Hilari?
Àngel Serradesanferm posa en context els dies previs: “El dia 29, diumenge, uns avions alemanys, Heinkel 111, fan un vol de reconeixement. El dia 30 les condicions meteorològiques no són les més adequades. Finalment, el dia 31 de gener, cap a les tres de la tarda, una flota de 5 avions en formació, Junkers, fan acte de presència pel cantó del Montseny-Serrat, seguiran en direcció nord-oest, cap a Sant Miquel, i sembraran el pànic al seu pas.”
Després d’aquells fets esfereïdors i el pànic viscut, el que havia de venir era confós i incert. Com ja s’ha mencionat, Sant Hilari no tenia objectius militars i costava entendre el perquè d’aquell atac cruel. L’historiador hilarienc n’escrivia aquesta reflexió:
“Acabada la guerra, fa més de 64 anys, encara ens continuem preguntant el perquè. Si les tropes d’ocupació tenien el camí fàcil i sense obstacles, per què aquells desastres? A la lògica li costa trobar respostes coherents. Ens en podríem fer més, de preguntes, però és clar que el conjunt d’aquella tràgica guerra i el seu final va ser un preludi d’una situació de violència que es viuria al poble a partir d’aquell 5 de febrer. S’originà una venjativa i cruenta repressió que, de cap manera, havia d’ajudar que Sant Hilari tingués una avinençada postguerra, ans al contrari”.