L’escriptor romàntic i figura cabdal de la Renaixença catalana es va trobar amb el bisbe Morgades a la Torre Villavecchia i va dedicar un poema a la Font Vella
El 31 d’agost del 1899 Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 – Barcelona, 1902) va visitar el nostre municipi. Va ser una estada de pocs dies amb una finalitat concreta: reconciliar-se amb el bisbe Josep Morgades.
Jacint Verdaguer, conegut popularment com a Mossèn Cinto i considerat el fundador de la literatura catalana moderna, és autor de ‘L’Atlàntida’, ‘Canigó’ i ‘En defensa pròpia’, entre altres. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes.
D’entre els molts viatges que va fer per Europa, n’hi va haver un que va provocar un gir a la seva vida. Després del viatge a Palestina i Egipte va voler centrar-se en els pobres i va entrar en contacte amb cercles espiritistes. Des de l’església li van ordenar que s’allunyés d’aquestes pràctiques, però Verdaguer no en va fer cas. L’any 1897 el bisbe de Vic, Josep Morgades, el va suspendre ‘a divinis’, és a dir, que li va prohibir celebrar oficis divins.
Mossèn Cinto Verdaguer estava sota la protecció del marquès de Comillas perquè era el capellà de la seva família. El marquès tampoc no estava d’acord amb les pràctiques de Jacint Verdaguer. Molts intel·lectuals de l’època li van girar l’esquena i, en canvi, qui li va donar suport va ser el seu bon amic hilarienc Anton Busquets i Punset.
Després de la trobada de reconciliació amb el bisbe a Sant Hilari, Verdaguer va ser destinat a la parròquia de Betlem de Barcelona. L’estada de Verdaguer al nostre municipi va passar desapercebuda en aquell moment i no se’n té constància fins que un parell de dècades més tard va aparèixer una publicació a la ‘Lliroia’ (1923). Qui relata la vivència, en primera persona, és Ignasi Rovira, un jove seminarista amic d’Anton Busquets i Punset que va acompanyar Verdaguer.
L’historiador local Xavi Clos Jordana inclou aquest episodi en el seu últim llibre “Sant Hilari Sacalm” de la col·lecció ‘Quaderns de la Revista de Girona’. Clos recupera les paraules d’Ignasi Rovira que expliquen amb gran detall com va ser la visita de Verdaguer:
” (…) de la diligència que feia la ruta d’Hostalric a Sant Hilari en baixava, ple de pols i masegat de les sotragades, l’il·lustre fill de Folgueroles, glòria la més gran de la nostra estimada Catalunya”.
Per a més informació, llegiu les pàgines 34 i 35 del llibre d’en Clos o podeu consultar la ‘Lliroia’ del 1923 a l’Arxiu Municipal de Sant Hilari.
Verdaguer va morir el juny del 1902 i només dos mesos després l’Ajuntament de Sant Hilari va voler dedicar-li una plaça. Des de llavors la que era la plaça dels Horts es diu plaça Jacint Verdaguer.
L’any 1952 es va fer un homenatge per celebrar els cinquanta anys de la mort del poeta i el 1959 es va inaugurar el monument que va esculpir Domènec Fita amb la inscripció del poema que Verdaguer va dedicar a la Font Vella. Ignasi Rovira també relata la visita a la font:
“Visitàrem aquell mateix matí la font Vella, i a la tarda, amb en Victorí i en Tiago férem una excursió a la font Picant, per Can Gambada. (…) Durà qui sap el temps que quan passava per la serra de Saleta, em semblava sentir encara la seva veu exclamant: Quin paradís per cantar-hi un rossinyol!”
Aquest és el poema que Jacint Verdaguer dedica a la Font Vella:
“Tenia set d’aigua pura
lo meu cor enfebrosit
i enyorava la dolçura
de la deu de l’infinit.
Com el raig d’eixa Font Vella
aboqueu vostra canella
en mon cor que s’esbadella
i em veureu, Jesús, guarit.”