El 20 d’agost de 1922 es va inaugurar el nou campanar amb una festa multitudinària
“Que’ls va semblar aquella festassa del Campanar? Val a dir que no s’ho pensaven, vritat? Doncs, nosaltres si. Hi teniem tota confiança. No n’hi havia per menys. Se tractava d’un acte que trontallava tot el cor d’un poble, posant-li al bell mig un joiell que sempre més, dia i nit, anys i segles, recordarà una diada d’amor, en que milers de cors, fills i forasters vibraren al uníson i en un sol pensament. La Diada somniadora arrivà. El dia 20 d’Agost de 1922 quedarà fixada en lletres d’or en les planes històriques de Sant Hilari Sacalm.” (27 d’agost de 1922, La Lliroia núm. 7).
Ja fa cent anys de la construcció que va allargar el campanar fins als 36,7 metres actuals. La torre del campanar, situada sobre l’ala dreta de la façana principal de l’església, està dividida en dues parts: la primera de 1868 i la segona de 1922.
Gran festa d’inauguració amb l’Orfeó Vigatà
Amb places, finestres i balcons ben engalanats es va inaugurar el nou campanar el 20 d’agost de 1922 en una festa multitudinària. L’Ajuntament, autoritats eclesiàstiques, civils i judicials, la Junta gestora de l’obra del campanar, la comissió de festes i una representació de la colònia estiuenca van rebre l’Orfeó Vigatà a l’entrada del poble i l’Orquestra La Farnense va despertar l’eufòria de la gent amb El Cant de la Senyera.
A les 10 del matí es va celebrar una missa cantada per l’Orfeó Vigatà i, tot seguit, s’organitzà una processó presidida pel diputat Joan Ventosa i Calvell acompanyat d’autoritats i la comissió de festes. El mossèn Josep Gener Codina va ser l’encarregat de beneir el nou campanar en un acte solemne amb tritlleig de campanes i tocs de sometent. Entre els aplaudiments i l’alegria del públic, l’Orfeó i la Farnense van interpretar la sardana Les fulles seques d’Enric Morera en una commemoració d’esperit religiós i catalanista.
L’Orfeó va cantar de nou a les 5 de la tarda al Teatre Tívoli i després del concert el diputat Ventosa va posar dues llaçades a la senyera de l’Orfeó, una en nom de la vila i l’altra en nom de la colònia estiuenca, i va expressar que l’acte d’aquell dia representava “els tres ideals més grans d’un poble: l’ideal de la religió, de l’art i de la pàtria”. Un castell de focs d’artifici va cloure la festa i l’Orfeó marxava a Vic cap a la mitja nit després d’acomiadar-se d’un públic entusiasta.
Un projecte de l’arquitecte Josep Maria Pericas
La primera construcció del campanar va ser impulsada pel rector Jacint Toneu entre 1860 i 1868 i es va aixecar fins on avui hi ha la balconada. L’any 1868 es va comprar la campana dels quarts (de les dues petites, la més grossa) i el 1869, una de mitjana. Ara n’hi ha nou de campanes en total: quatre a la primera part de la torre del campanar, tres a la segona part i dues de petites per sobre la teulada.
Eren principis de juny del 1920 quan l’arquitecte Geroni Martorell visitava la seva obra, l’ermita del Nen Jesús de Praga, i dibuixava una creu que, construïda amb pedra de Girona, remataria la façana principal de l’església parroquial de Sant Hilari. El 29 d’agost d’aquell mateix any s’inaugurava l’ermita del Nen Jesús, ja amb la façana acabada, i va ser llavors quan el mossèn Josep Gener Codina va decidir acabar el campanar de l’església, que no s’havia tocat des de feia cinquanta anys.
L’arquitecte vigatà Josep Maria Pericas, autor de la remodelació de la Font Picant i de la construcció de la “taverna de l’aigua”, va dirigir l’ampliació del campanar entre el 1921 i el 1922. Pericas va allargar-ne la silueta amb pedra de Folgueroles i va dissenyar una teulada de ceràmica verda, un panell, una creu (que va quedar destruïda durant la guerra i es va reconstruir el 1983 aprofitant les obres de manteniment) i un banderí de ferro que ens indica la direcció del vent.
Josep Ximeno i la unió popular
“De granets de sorra se forma una gran montanya. No tants s’en necessiten per a dur a terme l’obra que intentem. Acabar el campanar, quina teulada interina des de fa mitja centuria tant l’enlletgeix. ¿Vol aportar-hi el seu ajut amb el donatiu que tingui a be, ja sia en metàlic, ja amb un objecte destinat a produïr-ne? Els d’avui i els de generacions vinentes n’hi quedaran agraïts.” (butlleta de donatius per a l’acabament del campanar firmada per Josep Ximeno, 1922).
Les obres es van finançar per subscripció popular i Josep Ximeno, qui dona nom al carrer que s’enfila cap a l’església, fou el principal impulsor i s’autoanomenava “recaptaire públic”. Amb un pressupost total de 30.000 pessetes, el dia de la inauguració se n’havien recollit 21.017 i Ximeno, des de la seva revista Lliroia, feia ressò de la recollida de diners i en els set primers números va publicar el nom de les persones, famílies del poble i estiuejants que contribuïen a la causa.
La revista descrivia així l’ambient hilarienc: “Augmenta la concurrència de forasters, les importants reformes de Hotels i establiments particulars, s’obren noves carreteres que’ns intificaran arreu del món, se millora la urbanisació de carrers i places, i com a guaita vigilant de tanta grandesa el campanar de la Vila que anys feia esparava amb unes pobres teules, que una generació generosa acabés el seu ramatament, el tindrà proximament espléndit i digne de l’empenta i prosperitat que per a la Vila s’acosta.”
El campanar de Sant Hilari és un dels més alts de la comarca de la Selva amb 36,7 metres. Només el superen el d’Amer amb 45,5 metres i el de Vilobí d’Onyar amb 40 metres. Ho explicava Delfí Dalmau en un article publicat al programa de Festa Major del 2002: “Veurem que no és pas dels més robusts, però en canvi és el més esvelt de tots els comarcals. Així, doncs, els altres trenta i tants de la Selva apareixen més xaparros, fins i tot els més alts, ja que tenen una base més àmplia, i per això el nostre campanar, guia i bandera de la vila, senyala amb elegància la volta celeste i ens dirigeix amb esveltesa la mirada espiritual envers les altures”.
El campanar llueix com a símbol del poble i abans d’acabar l’any s’haurà celebrat el centenari d’un esdeveniment que en el seu moment es va viure amb gran fervor. Enguany, també s’ha millorat l’enllumenat del campanar que, a part d’afavorir l’estalvi energètic amb llums LED, realça la importància de la construcció.
Foto: L’Orfeó Vigatà al Passeig de la Font Vella amb motiu de la inauguració del nou campanar. Fotògraf desconegut (fons Amadeu Duran)
(Article publicat al Programa de Festa Major del 2022)