Joan Sala ‘Serrallonga’, el cap més visible del bandolerisme català del segle XVI i XVII, va convertir les Guilleries en un amagatall perfecte contra els seus enemics fins que el va trair un company de quadrilla
Tal dia com avui, 31 d’octubre del 1633, en Joan Sala i Ferrer ‘Serrallonga’ va ser detingut a Santa Coloma de Farners, al Mas Ca l’Agustí de Castanyet, pels soldats del virrei de Cardona.
La seva captura fa 389 anys va ser possible gràcies a la traïció de l’hereu de Ca l’Agustí, que havent estat company de quadrilla d’en Serrallonga, va trair-lo a canvi del perdó dels seus delictes.
Fins aquell 31 d’octubre de 1633 havien estat milers els soldats que havien fracassat en l’intent de detenir en Serrallonga, un mite que ha perdurat fins als nostres dies.
Després de la detenció, va ser traslladat a Barcelona i reclòs i torturat a la presó de la plaça de l’Àngel, situada a la cruïlla dels actuals carrers de Jaume I i Via Laietana.
El van condemnar a mort i la matinada de l’execució, el 8 de gener de 1634, va ser conduït dins d’una gàbia al cadafal de la forca a la plaça del Rei. Va rebre cent assots, li van tallar les orelles, el van esquarterar i li van penjar el cap dins d’una gàbia al portal de Sant Antoni.
El testimoni d’Antoni Serrallonga, fill sacerdot del bandoler, ha estat clau per conèixer els detalls d’aquest episodi, que així descriu: “A la vigilia de Tots Sants del any 1633, en Santa Coloma de Farnès fonch pres a trahisio per Pere Pau Maymir, y per an Jufré, y an Manyá, y lo hareu Agustí, tots quatre de Santa Coloma de Farnés. Lo predit fonch la vigilia y dejuny de Tots Santa a 31 d’octubre de 1633, y morí ab un suplici en Barcelona a 8 de janer del any de 1634″.
Joan Sala Ferrer va néixer a Viladrau el 21 d’abril de 1594 dins un entorn empobrit i era el tercer de cinc germans. De ben petit, se li va morir la mare, de nom Joana.
Tant el seu pare com el seu germà gran Antoni, es van casar amb dues germanes de Tona. Del primer matrimoni, en van néixer tres fills més: en Pere, en Joan i en Segimon, els quals també seguiren les passes en el món del bandolerisme.
L’origen del seu sobrenom es deu al casament celebrar el 1618 amb Margarida Tallades, la pubilla del mas de Serrallonga de Querós, una antiga població situada al terme de Sant Hilari Sacalm.