Processionària del pi

La processionària és una papallona nocturna autòctona que forma part dels ecosistemes forestals mediterranis i que en condicions climàtiques normals es manté en equilibri. La tendència dels darrers anys, d’hiverns suaus i falta de pluja, han afavorit la persistència i abundància d’aquesta plaga. En la fase d’eruga s’alimenta de les acícules dels pins i cedres, amb especial preferència per la pinassa (Pinus nigra) i pel pi roig (Pinus sylvestris), provocant el seu afebliment, problemes de creixement i predisposició a l’atac d’insectes perforadors.

El cicle vital d’aquesta espècie comença a finals d’estiu, quan les papallones femelles són fecundades i dipositen els ous a les agulles dels pins. Les erugues neixen a les quatre setmanes i comencen a defoliar el pi fins que arriba l’hivern, moment en què fan el niu dins una bossa de seda a les parts altes i assolellades de l’arbre. Cap al febrer i març, surten del niu i baixen dels pins formant les característiques processons, d’aquí el nom de processionària, buscant un lloc per enterrar-se i transformar-se en crisàlides, que sortiran en forma de papallona a l’estiu del mateix any o al cap de dos o tres anys.

Recomanacions per a la població i riscos per a la salut:

El moment més perillós és quan les erugues baixen de l’arbre en filera per enterrar-se. Aquest és l’únic moment en el que les erugues es troben al terra i podem involuntàriament tocar-les o poden cridar l’atenció de les nostres mascotes.

Cal anar amb compte perquè quan les erugues es senten amenaçades desprenen uns pèls urticants que poden provocar reaccions i molèsties a persones al·lèrgiques així com a animals domèstics. En cas d’entrar-hi en contacte, tenir símptomes o molèsties cal dirigir-se al CAP o al veterinari.

Mesures correctores i/o preventives:

• Evitar com a planta ornamental les espècies sensibles a l’atac de l’eruga. Com a pins autòctons més sensibles són la pinassa (Pinus nigra) i el rajolet (Pinus sylvestris); i com a pins foranis el pi insigne (Pinus radiata) i el pi canari (Pinus canariensis).
• Potenciar la presència de depredadors naturals col·locant caixes niu d’aus insectívores (mallerenga, puput, cucut) i de ratpenats.

Mesures de control actiu:

• Anell trampa. Sistema que es col·loca al tronc de l’arbre i permet capturar les erugues quan baixen per enterrar-se.
• Tala i crema de les bosses. Principalment quan els pins o cedres són petits. És aconsellable cremar les bosses en bidons o recipients on no puguin escapar les erugues. Quan fan les processons d’enterrament es poden agafar amb un recollidor i ofegar-les en una galleda d’aigua.
• Tractament químic. Ja sigui amb endoteràpia (inoculació de producte fitosanitari a través del sistema vascular de la planta) o amb insecticides selectius sobre les bosses, només el pot realitzar una empresa especialitzada en tractaments fitosanitaris i registrada al Servei de Sanitat Vegetal del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. En grans extensions es desaconsella per l’elevat cost, l’efectivitat i afectació a l’ecologia i salut de l’arbre.

Mesures a nivell municipal:

El control i gestió de la processionària en l’arbrat urbà del municipi es fa seguint les mesures correctores i preventives exposades, i en cas de detectar algun cas s’optaria per les mesures actives com l’anell trampa i la tala i eliminació de la bossa. A dia d’avui no s’ha detectat la presència de cap niu.

Al medi forestal es recomana extremar la precaució i tenir presents les recomanacions per evitar possibles riscos.