Jornada tècnica sobre com gestionar a nivell municipal els rosegadors, els gats urbans i els senglars, d’una manera sostenible i evitant o minimitzant els impactes sobre la població i el medi.
Un centenar d’assistents han presenciat el cicle de ponències sobre l’impacte de rates, gats, senglars en nuclis urbans que ha organitzat la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar, impulsada per l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i la Universitat de Girona.
Les rates tenen una llarga història de convivència difícil amb els humans, per la seva associació amb malalties i danys materials, però el seu control pot comportar efectes secundaris indesitjables. També és conegut que uns dels aliats tradicionals per foragitar els rosegadors, els gats urbans, a banda de zoonosis i altres riscos higiènics, afecten de manera molt notable la biodiversitat del seu voltant. Entre d’altra fauna salvatge, d’un temps ençà, els senglars són habituals fins i tot a l’interior de les poblacions, fent replantejar part del mobiliari urbà.
El primer ponent, Roger Vila, responsable Tècnic de Bionet, ha parlat dels nous rodenticides i ha destacat que “és important tenir el coneixement per saber aplicar les mesures adients per no perjudicar el medi”. Ha parlat d’alternatives als raticides com el colecalciferol o l’alfacloralosa.
Jordi Baucells, director de Gestió de Residus i Biodiversitat, S.L., ha reivindicat el valor d’espècies que ajuden a controlar els rosegadors. En aquest sentit, ha afirmat que “la natura torna a entrar a la ciutat perquè de mica en mica li estem obrint les portes que tenia tancades”, tot i que ha advertit que “a la societat li costa pair els canvis més ràpid del compte”. Baucells ha explicat com el gorjablanc és un gran especialista en petits rosegadors i que l’òliba abans menjava ratolins en nuclis urbans i ha deixat de fer-ho perquè es mor amb els raticides, tot i que s’està intentant solucionar-ho evitant els rodenticides anticoagulants. En canvi, diu que el gamarús, una espècie més valenta que l’òliba, s’atreveix a caçar les preses a prop de les cases.
Anna Ortuño, de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha parlat de la identificació i avaluació de la zoonosi i altres riscos higiènics associats a la presència de gossos i gats: “Cal fer un diagnòstic previ, un tractament mèdic adient i un control posttractament per evitar la dispersió dels paràsits”. També ha demanat “educació, civisme i tinença responsable d’animals”.
Cristina Molas, coordinadora dels Agents Cívics de l’Ajuntament de Vic, ha exposat com gestionen els refugis i colònies de gats a la capital osonenca: “L’objectiu és que no hi hagi cap gat al carrer i si ho aconseguim serà gràcies a les persones voluntàries que col·laboren amb la causa i ajuden a capturar gats”. Molas ha defensat que “si volem benestar animal, els gats han de viure a casa”.
La darrera ponent, Joana Colomer, responsable de projectes de gestió de Minuartia, ha explicat que “per solucionar conflictes amb els senglars, és necessari prevenir danys en zones urbanes (reduint el reg, no facilitant refugis, adaptant el mobiliari urbà, etc.), reduir la productivitat i augmentar les captures”. Cada any a Catalunya es capturen uns 70.000 senglars.
Aquestes jornades, que en les seves vuit edicions han tractat temes com les alternatives als herbicides, el control biològic de plagues o com minimitzar el risc d’incendis forestals, col·loquen Sant Hilari com a referent de bones pràctiques mediambientals i compten amb el suport del Pla Anual de Transferència Tecnològica del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
Totes les presentacions es poden trobar al web catedraaigua.cat i al canal de Youtube de la Diputació de Girona es pot veure el vídeo.
