La fossa comuna, com a la resta de cementiris, s’usava normalment per persones properes a la marginalitat que no podien pagar l’enterrament en un nínxol
La fossa comuna, com a la resta de cementiris, s’usava normalment per persones properes a la marginalitat que no podien pagar l’enterrament en un nínxol.
L’any 1854, arran de les lleis liberals i per qüestions de sanitat pública, obligaren a traslladar el cementiri fora del poble. El van situar a la carretera de la Font Picant, on avui hi ha el tanatori.
Durant la Guerra Civil, el nombre de persones enterrades a la fossa comuna va créixer de forma exponencial. A Sant Hilari, espai de rereguarda, els hotels i balnearis, com el de la Font Picant, estaven comissats i s’utilitzaven com a hospitals i residències. Van acollir refugiats i personal civil i militar de la República. La major part de les persones relacionades amb aquests col·lectius es van enterrar a la fossa comuna. Està documentada la mort d’almenys quaranta refugiats i vint-i-set soldats. És probable que el nombre real fos més elevat.
El 1964 el cementiri es va tancar i es va traslladar al recinte actual. L’Ajuntament no va poder localitzar els familiars de tots els difunts i les seves restes es van dipositar a aquesta fossa.
Les portes de ferro de dins l’espai de la fossa són les de l’antic cementiri.