Exposició d’escultures, il·lustracions i pintures a càrrec d’Eduard Casademont.
L’impuls visceral expressa la tristesa i la ràbia que em provoca la supèrbia sobre la vida salvatge i el seu hàbitat. L’intemporal quietud de la reflexió pregunta: Com ens afecta? Una problemàtica que s’ha convertit en una recerca personal, discurs estètic i polític.
Ens ha tocat viure l’etapa més agressiva que la humanitat protagonitza contra el medi ambient i els éssers vius. I no, no és una dada sentimentalista si no un fet que parla molt dels conceptes de propietat i respecte, no només de portes en fora, si no també dins de casa.
Però aquesta mostra no és centra en l’emergència climàtica si no del què perdem nosaltres pel camí. Una part original del nostre ser lligada a l’animal i per tant a la persona que individual i socialment s’esforcen a reprimir, a silenciar. Arranquem els nostres sentiments com si no fossin cosa nostra i la seva desaparició no ens afectés. Es trenquen els lligams amb l’ecosistema i els seus habitants que poc a poc es converteixen en un record llunyà.
Un crit silenciat pels interessos, que consideren de poca utilitat la vida si no és part d’una cadena de producció.
Sense desacceleració, caurem!
Les peces que veureu a l’exposició treballen la idea de la pèrdua del «salvatge». Un salvatge entès com un vincle que lliga el personal amb el grup i el grup amb de vida i el planeta.