La Fundació Sútia d’Art inaugura l’exposició “Paisatgisme a la Guilleria” que es podrà visitar fins al desembre
Coincidint amb la Festa Major, la Fundació Sútia d’Art de Sant Hilari Sacalm ha inaugurat aquest divendres una nova exposició: “El paisatgisme a la Guilleria”. En Joan Escolà, president de Sútia d’Art, va presentar la inauguració destacant el reclam que ha estat Sant Hilari per grans artistes que han pintat paisatges del municipi.
L’alcalde Jordi Rotllant va agrair la tasca de Sútia d’Art i la intensitat amb què ho fa. Ja s’han fet tres exposicions en un any donant a conèixer artistes com Joaquim Garriga, Francesc d’Assís Planas Doria o els que es poden descobrir en la mostra actual que es pot visitar fins a finals d’aquest any 2025.
Una sútia d’art a la capital de Les Guilleries
A Sant Hilari Sacalm se li reconeix la capitalitat de les Guilleries, una unitat geogràfica però distribuïda entre Osona i la Selva i que, per tant, depèn administrativament de Barcelona i de Girona. Capital per centralitat i per ser el nucli urbà més important, però l’abruptesa del relleu dificulta les comunicacions entre els municipis que componen la subcomarca.
L’aigua i el bosc són i han estat els recursos naturals d’aquestes terres i, abans els avets nadalencs no les anessin substituint, les patates foren el conreu estrella dels esglaonats pendents muntanyencs. La manera tradicional de conservar les patates el màxim de temps, preservant-les tant de les gelades com de la humitat i la calor, era —un cop arrencades i assecades— ensitjar-les sota capes de falgueres i terra en el camp mateix on s’havien collit. Un magatzem a cel obert al qual els antics pagesos, que probablement també eren carboners, n’hi deien sútia.
Molt abans que les extractores–envasadores comercialitzessin l’aigua d’aquest massís granític, el turisme termal va omplir el balneari de la Font Picant —inaugurat el 1881— i al poble de Sant Hilari van començar a obrir-se establiments hotelers. Eren gent de ciutat que buscaven els aires sans i frescos de la muntanya, i les aigües que els havien de guarir de les afeccions del ronyó o del fetge, alhora que volien socialitzar amb el bo i millor de la burgesia catalana i de més enllà de les fronteres. I aquests estiuejants compraven postals dels voltants i es feien retratar pels fotògrafs que hi acudien a fer «la temporada».
Després d’anys d’estudi i recerca, en Joan Escolà, president de la Fundació Sútia d’Art —i també: artista, historiador, arqueòleg i arxiver—, tot estirant el fil de les primeres obres que va trobar en encants i subhastes i de les fonts escrites de l’època, ha posat al descobert que la natura exuberant de la Guilleria —com l’anomenava Verdaguer— va atreure també generacions d’artistes de primera fila, de segona, o amateurs, que varen pintar el paisatge de Sant Hilari i els seus voltants. Des de la segona meitat del segle XIX fins a mitjans del XX moltes llars benestants van adquirir per lluir a les seves parets quadres que eren una finestra als boscos, rieres, panoràmiques o racons pintorescos de la vila. Actualment, la majoria d’aquestes obres es poden admirar en les millors col·leccions i museus de Catalunya.
La Fundació Sútia d’Art, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm, té l’objectiu d’inventariar, estudiar, preservar i donar a conèixer el llegat artístic que va deixar l’època de l’estiueig, i anterior, i la seva importància. L’inventari patrimonial i artístic 1850-1950 Sant Hilari Sacalm – Guilleries, elaborat per la Fundació, recull fins al moment prop d’una cinquantena d’artistes, entre fotògrafs i pintors, que hi van fer estada i obra. La Sútia, espai de magatzem i exposició, però sobretot lloc d’estudi i recerca, es troba en una nau del polígon industrial mas Garriga.
Paral·lelament, la Fundació desenvolupa un projecte pedagògic amb visites, xerrades i tallers per a les escoles i instituts, incloses en el projecte Indika de la Diputació de Girona, amb l’objectiu d’acostar a infants i joves el patrimoni artístic i històric del seu entorn proper.
