Llocs d'interès

El municipi
Ubicat en plenes Guilleries, a l'oest de la comarca, el terme de Sant Hilari Sacalm té 83,56 km quadrats i 5.640 habitants (2004). Tot i que no assoleix les majors alçades, és el municipi selvatà més muntanyós, envoltat pel Pla de les Arenes (1.086 m) a l'oest, la serra de la Gavarra (1.182 m) al nord-oest, la muntanya de Sant Miquel (1.204 m) al nord-est, i la serra del Pedró (929 m) a l'est. Bona part del terme és de bosc, i l'agricultura se centra en les valls, a l'entorn del nucli i al Pla de les Arenes.
El poble es formà entorn de l'església de Sant Hilari, coneguda des del 922 i pertanyent al bisbat de Vic. La parròquia formava part del gran terme del castell de Solterra, ubicat al cim de la muntanya de Sant Miquel. Els dominis jurisdiccionals s'exerciren des del segle XIII a la domus de la Rovira, al Pla de les Arenes, sota els Gurb, els quals passaren després a habitar el poble, a Can Rovira (segle XV). A la segona meitat del segle XIX, Sant Hilari esdevingué centre balneari de primera importància (especialment a la Font Picant), fet que comportà una gran prosperitat al poble. Més endavant, fou l'embotellament de part de les abundants aigües minerals del terme el que va suposar (i suposa encara) una una de les grans activitats econòmiques de la vila, veritable "capital de les Guilleries", com se la coneix habitualment.
A llevant s'estén l'antiga parròquia de Santa Margarida de Vallors, documentada des del 939, centrada per l'antiga domus de Vallors i avui pràcticament despoblada. Al nord del nucli, a la vall de la riera d'Osor, hi ha el poble de Mansolí, articulat des de l'església de Santa Maria, format per cases disseminades, i caracteritzat des de finals del segle passat per constituir una gran part de les propietats dels ennoblits marquesos de Montsolís i per hostatjar el balneari de la Font Picant. Encara més al nord, abocada ja a la vall del Ter, hi ha l'antiga parròquia de Querós, centrada per l'església romànica de Sant Martí, que documentem des del 1104. Tradicionalment de pocs habitants, l'any 1969 les aigües del pantà de Susqueda van negar les cases i les explotacions més actives de Querós i l'acabaren de despoblar.

Monument al General Josep Moragues
L'Ajuntament de Sant Hilari va creure oportú dedicar un monument a la figura de Josep Moragues, el General Moragues, fill il•lustre de la població i heroi de la Guerra de Successió (1702-1714) de tràgiques conseqüències per Catalunya.
Es donà el projecte al prestigiós artista i escultor Domènech Fita i com a lloc d'ubicació s'escollí la cruïlla de la Carretera amb el barri de l'Hospital. El marc és un espai que el Pla General d'Ordenació Urbana havia previst com a plaça, allà on abans hi havia part de l'antic turó d'en Rovira.
L'artista gironí va voler representar amb la seva obra el que pensava sobre la figura d'en Moragues i també magnificar i dignificar per a les generacions de Catalunya, la vida i l'obra d'un hilarienc que lluità i morí per un poble català lliure.
En el seu treball es ressalta que el General va morir al Portal del Mar de Barcelona i que el seu cap va restar 12 anys penjat dins d'una gàbia. Va creure que podien ser dos motius prou forts i atraients com per a què fossin els grans signes històrics. L'11 de setembre del 1714 suposà la pèrdua dels nostres drets i de les nostres llibertats i valia la pena que en féssim l'emblema de la nostra festa nacional. La idea vol representar el símbol de la vil i ignominiosa creu del cristianisme, que neix de la burla i de la humiliació de Crist. Els fets que l'impel•lien a escollir la porta i la gàbia li suggerien que es convertirien en motiu d'exaltació gloriosa.
De la vida del General Moragues l'autor vol destacar dos aspectes primordials: el d'heroi de Catalunya-ja que cap altre no va lluitar tant contra la destrucció dels nostres drets- i el que fou a Sant Hilari-on va passar la seva infància i la seva joventut i també el període amb els vigatans-on refermà el lliurament a la lluita pel poble català. Això el portà a concebre dues portes, una de pesada i assentada al terra, real, que és la que Catalunya aixeca al seu personatge i l'altra, la que ofereix Sant Hilari al seu fill, que és posada de potes enlaire, com dos braços aclamant-lo i espiritualitzant el fet.
Les portes presenten uns relleus gravats on es fa referència a la vinculació del General Moragues amb Sant Hilari i amb Catalunya. En els de la primera porta hi tenim el Mas Moragues, amb en Josep Moragues fent de pagès, i la capella del Pacte de Sant Sebastià. Els gravats de la porta de Catalunya fan al•lusió a la qüestió genèrica de la Guerra de Successió, quan fou governador de Castellciutat, a la capitulació d'aquesta fortalesa i a la rendició de l'11 de setembre del 1714.
Damunt d'aquestes dues portes hi ha una insignificant biga- com a element d'ironia- de la que penja un cub que evoca la gàbia on hi restà el cap del General. Està contruït amb acer inoxidable amb sis vidres i dintre hi ha el cap fet de bronze, el qual deixa espais buits i transparents per tal de donar un sentit més espiritual.
Les proporcions són considerables perquè l'autor pretenia que el monument fos visible en només entrar a la població. Les portes tenen 9m d'alçada per 6m d'amplada; una té 150 cm de gruix i l'altra en té 75.

Text: Àngel Serradesanferm

Les Fonts
"LA VILA DE LES 100 FONTS"
Podeu visitar qualsevol de les més de 100 fonts que hi ha al municipi, entre d'altres:
FONT PICANT (aigües minero-medicinals)
FONT VELLA
FONT DEL PIC
FONT DEL CIRERER
FONT DEL PARC
FONT D'EN JOVER
FONT DEL PETRINXO
FONT DEL SERRAT
FONT D'EN JOAQUIM GASSOL
FONT D'EN ROCOSA
FONT DEL FERRO


MAPA DE LA POBLACIÓ  METEREOLOGIA  MUSEU GUILLERIES  PERSONATGES DESTACATS  RUTES BTT