9. Rutes d’art
Del preromànic
L’art preromànic català (s. IX-X) compta amb molts testimonis, però és un art pobre i molt dispers que difícilment es presta a unes rutes ben definides i atractives. És un art rural que ha quedat reflectit en petites edificacions senceres o en elements integrats en altres construccions més tardanes.
Entre les obres preromàniques més importants sobresurten l'església de Santa Maria de la Tossa de Montbui (Anoia) i bona part del conjunt de les esglésies de Terrassa. Pel que fa a les tres esglésies de Terrassa, en destaquen les capçaleres de Santa Maria i Sant Pere i l'edifici de planta centrada de Sant Miquel, que poden ser obra dels segles VIII i IX.
Altres importants són les obres de Sant Quirze de Pedret; la porta Ferrada -única resta de l'antic monestir de Sant Feliu de Guíxols-; l'església de Sant Miquel de Cuixà, consagrada en la segona meitat del segle X, de tres naus amb transsepte i capçalera formada d'un absis central de planta rectangular i quatre absidioles obertes al transsepte; i una munió de petites esglésies rurals: Santa Maria del Marquet (Bages), Sant Hilari d'Abrera (Baix Llobregat), Sant Quirze de Pedret (Berguedà), Sant Julià de Boada (Baix Empordà), Sant Andreu del Torn (Garrotxa), etc.
Més informació:
Del romànic
Als segles XI, XII i XIII, la majoria de la població no sabia llegir. A través de l’art, doncs, es podien transmetre les històries que narrava la Bíblia. Les mostres més antigues del romànic que han perdurat fins a l’actualitat, a Catalunya, són dues bíblies il·lustrades: la de Sant Pere de Rodes i la de Ripoll. Ambdues van ser manuscrites pels monjos de l’escriptòrium de l’abadia de Santa Maria de Ripoll, l’església on estan sepultats els sobirans de Catalunya de la dinastia del Casal de Barcelona.
L’estil de principi del segle XI s’estén per tot els Pirineus i arriba als Penedès. L'Abat Oliba és un dels primers promotors de la campanya renovadora de les esglésies de la seva diòcesi de Vic que després s'estén a la resta. Així van néixer les basíliques de Sant Vicenç de Cardona (1040), de Sant Serni de Tavèrnoles (1040) o de Sant Pere de Casserres (1050). També són d'aquesta època la Catedral de Girona i la de Vic i els monestirs de Cuixà, Ripoll, Sant Pere de Rodes i de Breda.
L'austeritat d'aquesta primera etapa desencallà, a la segona meitat del segle XI, amb una major perfecció de l'aparell dels murs gràcies a petits blocs regulars de pedra, a espais més amplis i equilibrats com el Monestir de Sant Llorenç del Munt (1064), Sant Miquel de Fluvià (1066), la catedral d'Elna (1069) i Sant Esteve d'Olius (1079).
Malgrat divers intents cistercencs de tornar a l'austeritat, l'esclat del romànic segueix a la segona meitat del segle XII amb obres de canonges augustinians com Sant Joan de les Abadesses i de Sant Pere de Besalú.
I arriba el moment més majestuós que allargà el període fins ben entrat el segle XIII amb l'esclat escultòric de la portada del Monestir de Santa Maria de Ripoll, i sobretot amb els claustres de Ripoll mateix, de Sant Pere de Galligants, del Monestir de Sant Cugat del Vallès, de la Catedral d'Elna, de la Catedral de Girona, de Sant Pau del Camp, de Sant Benet de Bages i Santa Maria de l'Estany.
Més informació:
Del gòtic
Les manifestacions d'art gòtic als Països Catalans (s. XIII-XV), tot i anar lligades als diferents corrents de la resta d'Europa, especialment de França, d'Itàlia i de Flandes, van assolir una originalitat precisa, que va coincidir amb un dels moments de més potència creadora i més activitat artística.
En arquitectura, els ordes del Cister, primer, i dels mendicants, després, van introduir una nova distribució de l'espai, la tècnica constructiva i nous elements arquitectònics. D'ençà de mitjan s. XIV, les grans catedrals catalanes (Barcelona, Girona, Mallorca) fixen la fórmula original del gòtic català sota la norma de la funcionalitat estructural i de la simplicitat decorativa. El camí de l'escultura cap a la plenitud va començar, simultàniament, entorn del 1350 amb Jaume Cascalls i Aloi de Montbrai. Després, es va aplicar en obres funeràries (Poblet), en retaules (Tarragona) i en imatges que va encomanar la reialesa i la burgesia de mercaders i de negociants.
Altres municipis on destaca l’art gòtic són Cardona, Manresa, Vic, Castelló d'Empúries, Torroella de Montgrí, Lleida, Solsona, l’Espluga de Francolí, Montblanc, la Morera de Montsant, Prades, Santa Coloma de Queralt, Tortosa i Ulldecona.
Més informació:
Del modernisme
Es desenvolupa a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. Busca noves formes d’expressió artística, tant en el món de les idees com en el de l'art, la literatura, els objectes decoratius, el mobiliari i, sobretot, l'arquitectura, on l'expressió artística es fa més rellevant.
L’arquitectura modernista és eminentment decorativa, on els vitralls i els elements florals tenen una marcada presència. De fet, els arquitectes sensibilitzats per aquest nou concepte arquitectònic són també decoradors, ja que dissenyen noves línies i volums que prenen cos en els mosaics, el mobiliari i la forja, entre d'altres.
Algunes obres del Modernisme català han estat catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat:
De Gaudí: el Parc Güell, el Palau Güell, la Casa Milà, la façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Sta. Coloma de Cervelló
De Domènech i Montaner: el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona
Algunes de les obres principals dels modernisme són:
· Edificis residencials unifamiliars: Casa Vicens, Casa Navàs, Casa Arnús, Casa Macaya, Casa Roviralta.
· Edificis residencials col·lectius: Casa Calvet, Casa Pons i Pascual, Casa Malagrida, La Pedrera, Casa Batlló a Barcelona. Casa Magí Llorenç a Lleida.
· Edificis institucionals: Palau de Justícia, Palau de la Música Catalana i Duana de Barcelona, Ajuntament de Les Franqueses del Vallès.
· Edificis religiosos: La Sagrada Família, Convent de Valldonzella a Barcelona, Cripta de la Colònia Güell.
· Edificis sanitaris i assistencials: Hospital de Sant Pau a Barcelona, Institut Pere Mata a Reus, Hospital de Sitges, Hospital de Granollers, Asil del Sant Crist a Igualada.
· Edificis educatius: Col·legi de Santa Teresa de Ganduxer i Col·legi de Jesús i Maria a Barcelona, Escoles Públiques a Sant Pol de Mar.
· Edificis industrials: Fàbrica Casarramona i Hidroelèctrica de Catalunya a Barcelona, Fàbrica Isidre Jover a Canet de Mar, Fàbrica Brillas i Pagàn a Celrà, fàbrica Aymerich, Amat i Jover a Terrassa.
· Edificis d'oficines: Catalana de Gas, Caixa de Pensions a Barcelona, Caixa de Sabadell.
També hi ha obres modernistes a altres pobles, com ara l’Ametlla del Vallès, Argentona, Cardedeu, L’Espluga de Francolí, La Garriga, Manresa, Mataró, Olot, La Pobla de Lillet, Santa Coloma de Cervelló, Tarragona i Vilafranca del Penedès.
Més informació: